dijous, 22 d’octubre del 2009

Imatges vs paraules?

Bé, com es tracta d´editar algo de text i inserir un vídeo; ací teniu les paraules :

MIQUEL MARTÍ I POL

Paraules al vent -1954

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop en hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que descobreix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraules
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
peruè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

I ací teniu el video:


Ací estem, en el núvol digital


Hola a tohom que estiga fent el curs de Web 2.0. Voldria agrair la tasca que fa el coordinador de l´àrea Joan LLuís i el seu equip. Com que no he preparat cap artícle, ompliré la caixeta de l´editor; ja sabeu que " el missatge és el medi". Tinc molt d´interés en el curs i pense que és un gran recurs educatiu. També pense que s´ha magnificat la seva utilitat educativa; vull dir, comparant-la en la classe presencial o real. Algú va dir que la nostra tasca consisteix a educar a gent del segle XXI amb professors educats en el segle XX; i això és veritat, però jo afegiria: amb instituts i centres educatius del XVIII. Feta la broma, a veure si la Conselleria d´ocurrències es posa a la feina. JA!